miércoles, 20 de octubre de 2010

La Bicicleta clinc, clinc!

En una revista escolar d'un col·legi de l'Eixample de Barcelona, el nostre amic Adrià escriu...

"Aquest estiu he recuperat un vertader clàssic de la música infantil del nostre país. Bé reconec que per edat potser a algú li pot sonar estrany que evadeixi el meu temps lliure escoltant hits d’èpoques teòricament pretèrites, però és que aquesta és una d’aquelles cançons que no passen amb el temps. I m’atreviria a dir que tampoc és ben bé només una cançó per a infants, ans al contrari és un tema de pura actualitat; molt recomanable a la gent de totes les edats. La cantava (encara que la lletra no fos seva) un dels referents musicals, culturals i en el fons humans de casa nostra; i del què enguany, encara que no ho sembli i gairebé ningú ens ho recordi, celebrem (si ho podem dir així) 25 anys que ens va deixar: aquest és en Xesco Boix. La cançó en si comença així: “Què és allò que et porta per a tot arreu fent girar una cosa amb la planta del peu? No contamina i té botzina segur que ja ho sabeu...” Mentre la sentia em creia estar fent-li el meu homenatge personal, però quan va acabar de sonar, vaig començar a sorprendre’m de com algú, feia ja més de 25 anys, li cantava a les orelles de grans i petits els avantatges que tenia, tant per la salut com pel medi ambient, el fet anar amb bicicleta. Recordava que aquell mateix matí, llegia en un diari l’estrena de la Girocleta, la germana gironina del conegut i controvertit Bicing barceloní. Lligar les dues coses em va fer pensar que potser aquells visionaris, que fa 25 anys defensaven aquest mitjà de transport, estarien una miqueta més contents en veure com de mica en mica la bicicleta pren, encara que només sigui una mica, l’espai urbà al vehicle motoritzat. Aquell que, segons la cançó, contamina, rondina i li cal benzina. Sigui amb bicicleta de lloguer o de propietat, els que cada dia anem amb bicicleta, jugant-nos la pell en aquesta jungla d’asfalt, tenim el repte d’adaptar-nos a la llei que dicten els vianants i els vehicles, i trobar i reivindicar el nostre espai dins la ciutat. És cert que molts cops no ho fem bé i que molts cops també, encara no hi estem tots i totes acostumats. Però el que segur que no fem és: pertorbar els respectables timpans dels ciutadans, cremar la poca benzina que ens queda i embrutar el poc aire net que encara respirem. Si més no, que no és poc, això si que ho tenim. Ara recordo també que un dia, en un diari electrònic, llegia una d’aquestes inexplicables enquestes ciutadanes que es fan, i on es preguntava si a Barcelona hi havia masses bicicletes. Penso si algun dia preguntaran a la gent: “hi ha masses cotxes a Barcelona?” Però no ho crec, perquè hi ha qui encara, avui en dia, no ha entès res de res."

Adrià Valero


Gràcies per l'aportació!

2 comentarios:

psicodelico terapeuta dijo...

Felicidades por su primer año de blog!

Aupa!

Anónimo dijo...

Me encantan todos estos servicios de movilidad, ya sea el Bicing, la Girocleta, etc. Por una ciudad sin contaminación.